hui tindrem nuvols baixos i calitges durant la resta del dia.
sintagma nominal sintagma preposisional
demà farà calor en tota la peninsula i bufara el vent del nordoest
| |
| |
sintagma nominal sintagma preposicional
Diumenge cauran algunes precipitacions i tindrem unes temperatures mínimes de 5ºC |
|
sintagma nominal
Durant l'inici de la setmana ens espera un dilluns ennuvolat i un sintagma adjectival ben carregat de pluja
|
|
sintagma adjetival
ANUNCI DENUNCIA.
Denuncia que nosaltres anem al super mercat i comprem les taronges d'Argentina, oli de Marroc, carabassa de Panama, i xufa d'Africa
compra productes de la teua terra
CARTELLS MAL ESCRITS
1244 illes un únic destí Croàcia.
Ben equipat et sents més fort
Provador
Carta d'hivern
Que fàcil es tenir capritxos
Tancat per vacances
El pollastre valencià
Recordeu-vos-en
Renúncies
adriansedeño2nA
jueves, 2 de junio de 2016
lunes, 30 de mayo de 2016
jocs linguistics
xarop.
Bruixa.
xavier.
Queixa.
xàbia.
Saxó.
Madeixa.
Coixí.
xafar..
Teixit.
Deixar.
Aixovar.
Aixeta.
xuplar.
èxit..
xiular=xiulit.
punxa=punxar.
xifra=xifrar.
explicar=explicaciò.
xut=xutar.
panxa=empatxar.
arxiu=arxivar.
reix=enreixar.
1-jo menge .
2-vostes desitgen.
3-vosaltres despatxeu.
4-tu punxes.
5-vostès rebutgen.
6-voste enveja.
7-nosaltres fixen
coixear=coixí.
calaixera=calaix.
dibuixar=dibuix.
afluixar=fluix.
engreixar=greix.
1-Agafa el guix i corregeix el problema de la pissara.
2-Amb eixe nou canvi d'imatge que t'has fet no et coneixia.
3-M'agradaria conduir un cotxe roig.
4-Al mig del jardí hi ha un xiprer centenari.
Fruites
1-poma
2-pera
3-plàtan
4-cirera
5-taronja
6-maduixa
g i j
Esponges
Taronges
Monges
Roges
Granges
Enveges
Pluja
present d'indicatiu:
Jo puge
Tu puges
Ell, ella, vosté pugeu
Nosaltres pugem
Vosaltres pugeu
Ells, elles, vostés pugen
escrivim
platges
paisatges
salvatges,
Allotjament
Mitja
Massatgistes
avantatges
passatges
desig
Montjuïc
S,SS,Ç
ESCRIUREM S:
-A principi de mot: sabata, síl·laba, sobirà, suar, la Safor, Simat, Sumacàrcer
-En els estrangerismes amb s líquida: scherzo, statu quo, strictu senso, striptease, stop
-Precedida o seguida de consonant: melsa, dansa, festa, gespa, existent
-A final de paraula: Ademús, Vinaròs; cabàs, nas, gos, arròs, abús, olives, prats
-Amb el prefix a- negatiu o privatiu: asemàntic, asèptic, asexual, asimetria, asimptomàtic
-En els compostos amb prefixos cultes acabats en vocal aero-, ante-, anti-, auto-, bi-, contra-, entre-, foto-, hipo-, mono-, para-, poli-, supra-, tele-, tetra-, tri-, uni-, vice-, vivi-: aerosol, antesala, antisèptic, autosuficient, bisulfat, contrasentit, entresuar, fotosensor, hiposòdic, monosèpal, parasíntesi, polisacàrid, suprasensible, telesella, tetrasíl·lab, trisacàrid, unisexual, vicesecretari, vivisecció
-En els compostos amb lexema + lexema començat per s: barba-serrat, esclata-sang, gira-sol, herba-sana, para-sol, penya-segat
ESCRIUREM SS:
-Entre vocals: bassa, cassola, essencial, passar, possible
-En els mots en què apareix el sufix femení -essa, -esses: abadessa, comtesses, deessa, disfresses, tigressa; excepte: burgesa, pagesa, feligresa, marquesa, princesa
-En els mots en què apareixen sufix en -íssim, -íssima: pobríssim, pobríssima, pobríssims, pobríssimes
-En la flexió de paraules plurals acabades en -as, -es, -is, -os, -us: cabassos, accessos, anissos, arrossos, barnussos; però hi ha moltes excepcions: casos, permisos, abusos, països
-En els tòponims i antroponims: Alcàsser, Brussel·les, Eivissa, Prússia, el Rosselló, Rússia, Saragossa, Sargassos (mar), Suïssa, Rossend, Vanessa
-En els sufixos -gress-, -miss- i -press-: agressor; admissió, transmissor; compressió
-En la flexió de qualsevol: qualssevol, qualssevulla
-A final de mot en manlleus: edelweiss, gauss, loess, trass (putzolana natural)
-Darrere del prefix as-: assabentar-se, assaborir, assecar, assenyalar, assimilar, assumir, assecar, assemblea, assolellat, assortir, assegurar, asseure's, asserenat, assumpte
-Amb els prefixos -des, -dis: dessaborit, dessalar, dessecar, dessuadora, dissecar, disseminar, dissentir, dissident, dissolució
-Amb el prefix pres-: pressentir, pressuposar, pressupòsit, pressupostari
-Amb el prefix pros-: prossecució, prosseguir
-Amb el prefix res-: ressaltar, ressecar, resseguir, ressemblar, ressentir, ressenyar, ressorgir
-Amb els prefixos trans- i sots- + lexema en s: transsexual, transsiberià, transsònic; sotssecretari
ESCRIUREM C:
-davant e, i: acer, ceba, noces; àcid, cinema, divorci, ignorància, impotència
ESCRIUREM Ç:
-A principi de paraula: nomes en dos arcaismes: ça (ací) i ço (açò)
-en totes de paraula davant de a, o, u (mai davant e i i): adreça, boçar, cabeça (bulb), capçal, finançar, mançanilla (vi blanc), novençà, puça, vinça; maçó, veneçolà; traçuda, forçudes
-En els sufixos -ança, -ença: alabança, assegurança, cobejança; complaença, coneixença, creença, desavinença, naixença, pertinença, temença; però s'escriuen amb s: ansa, dansa, pansa, pensa i defensa
-En VERBS i participis: amenaçat, desplaçat, forçut, vençut
-En els mots acabats en -iça, -içar: lliça (combat), variça; eriçar, enlliçar
-A final de paraula (sovint alternant amb c en derivats): noms: austruç (au), avanç (d'avançar), boç (morrió), calç, cerç (vent), endreç, esmerç, esquinç, faç (cara), estruç, llenç, lluç, pedaç, pertinaç, precoç, solaç, traç, venç, voraç, xoriç; però amb -s: quars; adjectius: atroç, audaç, balbuç, cuguç, feliç
-En antropònims i topònims: Calassanç, Feliça, Llorenç, Pancraç, Ponç, Sanç; Açores, Ademuç, Bragança, Coblença, Moçambic, Niça, Provença, Puçol, Veneçuel
Bruixa.
xavier.
Queixa.
xàbia.
Saxó.
Madeixa.
Coixí.
xafar..
Teixit.
Deixar.
Aixovar.
Aixeta.
xuplar.
èxit..
xiular=xiulit.
punxa=punxar.
xifra=xifrar.
explicar=explicaciò.
xut=xutar.
panxa=empatxar.
arxiu=arxivar.
reix=enreixar.
1-jo menge .
2-vostes desitgen.
3-vosaltres despatxeu.
4-tu punxes.
5-vostès rebutgen.
6-voste enveja.
7-nosaltres fixen
coixear=coixí.
calaixera=calaix.
dibuixar=dibuix.
afluixar=fluix.
engreixar=greix.
1-Agafa el guix i corregeix el problema de la pissara.
2-Amb eixe nou canvi d'imatge que t'has fet no et coneixia.
3-M'agradaria conduir un cotxe roig.
4-Al mig del jardí hi ha un xiprer centenari.
Fruites
1-poma
2-pera
3-plàtan
4-cirera
5-taronja
6-maduixa
g i j
Esponges
Taronges
Monges
Roges
Granges
Enveges
Pluja
present d'indicatiu:
Jo puge
Tu puges
Ell, ella, vosté pugeu
Nosaltres pugem
Vosaltres pugeu
Ells, elles, vostés pugen
escrivim
platges
paisatges
salvatges,
Allotjament
Mitja
Massatgistes
avantatges
passatges
desig
Montjuïc
S,SS,Ç
ESCRIUREM S:
-A principi de mot: sabata, síl·laba, sobirà, suar, la Safor, Simat, Sumacàrcer
-En els estrangerismes amb s líquida: scherzo, statu quo, strictu senso, striptease, stop
-Precedida o seguida de consonant: melsa, dansa, festa, gespa, existent
-A final de paraula: Ademús, Vinaròs; cabàs, nas, gos, arròs, abús, olives, prats
-Amb el prefix a- negatiu o privatiu: asemàntic, asèptic, asexual, asimetria, asimptomàtic
-En els compostos amb prefixos cultes acabats en vocal aero-, ante-, anti-, auto-, bi-, contra-, entre-, foto-, hipo-, mono-, para-, poli-, supra-, tele-, tetra-, tri-, uni-, vice-, vivi-: aerosol, antesala, antisèptic, autosuficient, bisulfat, contrasentit, entresuar, fotosensor, hiposòdic, monosèpal, parasíntesi, polisacàrid, suprasensible, telesella, tetrasíl·lab, trisacàrid, unisexual, vicesecretari, vivisecció
-En els compostos amb lexema + lexema començat per s: barba-serrat, esclata-sang, gira-sol, herba-sana, para-sol, penya-segat
ESCRIUREM SS:
-Entre vocals: bassa, cassola, essencial, passar, possible
-En els mots en què apareix el sufix femení -essa, -esses: abadessa, comtesses, deessa, disfresses, tigressa; excepte: burgesa, pagesa, feligresa, marquesa, princesa
-En els mots en què apareixen sufix en -íssim, -íssima: pobríssim, pobríssima, pobríssims, pobríssimes
-En la flexió de paraules plurals acabades en -as, -es, -is, -os, -us: cabassos, accessos, anissos, arrossos, barnussos; però hi ha moltes excepcions: casos, permisos, abusos, països
-En els tòponims i antroponims: Alcàsser, Brussel·les, Eivissa, Prússia, el Rosselló, Rússia, Saragossa, Sargassos (mar), Suïssa, Rossend, Vanessa
-En els sufixos -gress-, -miss- i -press-: agressor; admissió, transmissor; compressió
-En la flexió de qualsevol: qualssevol, qualssevulla
-A final de mot en manlleus: edelweiss, gauss, loess, trass (putzolana natural)
-Darrere del prefix as-: assabentar-se, assaborir, assecar, assenyalar, assimilar, assumir, assecar, assemblea, assolellat, assortir, assegurar, asseure's, asserenat, assumpte
-Amb els prefixos -des, -dis: dessaborit, dessalar, dessecar, dessuadora, dissecar, disseminar, dissentir, dissident, dissolució
-Amb el prefix pres-: pressentir, pressuposar, pressupòsit, pressupostari
-Amb el prefix pros-: prossecució, prosseguir
-Amb el prefix res-: ressaltar, ressecar, resseguir, ressemblar, ressentir, ressenyar, ressorgir
-Amb els prefixos trans- i sots- + lexema en s: transsexual, transsiberià, transsònic; sotssecretari
ESCRIUREM C:
-davant e, i: acer, ceba, noces; àcid, cinema, divorci, ignorància, impotència
ESCRIUREM Ç:
-A principi de paraula: nomes en dos arcaismes: ça (ací) i ço (açò)
-en totes de paraula davant de a, o, u (mai davant e i i): adreça, boçar, cabeça (bulb), capçal, finançar, mançanilla (vi blanc), novençà, puça, vinça; maçó, veneçolà; traçuda, forçudes
-En els sufixos -ança, -ença: alabança, assegurança, cobejança; complaença, coneixença, creença, desavinença, naixença, pertinença, temença; però s'escriuen amb s: ansa, dansa, pansa, pensa i defensa
-En VERBS i participis: amenaçat, desplaçat, forçut, vençut
-En els mots acabats en -iça, -içar: lliça (combat), variça; eriçar, enlliçar
-A final de paraula (sovint alternant amb c en derivats): noms: austruç (au), avanç (d'avançar), boç (morrió), calç, cerç (vent), endreç, esmerç, esquinç, faç (cara), estruç, llenç, lluç, pedaç, pertinaç, precoç, solaç, traç, venç, voraç, xoriç; però amb -s: quars; adjectius: atroç, audaç, balbuç, cuguç, feliç
-En antropònims i topònims: Calassanç, Feliça, Llorenç, Pancraç, Ponç, Sanç; Açores, Ademuç, Bragança, Coblença, Moçambic, Niça, Provença, Puçol, Veneçuel
jueves, 26 de mayo de 2016
Correcció examen
2-Utilitzeu TX o IG correctament en les següents paraules:
Rebuig Despatx
3-Completeu amb J o G les següents paraules:
Jove Projecció
4-Poseu la consonant S sorda que siga correcta d'entre S,SS,C,Ç:
Açò Arròs
Impressió
5-Escriviu el present d'indicatiu del verb pujar:
Jo puge Nosaltres pugem
Tu puges Vosaltres pugeu
Ell puja Ells pugen
6-Dictat:
1-L'ambulància sonarà amb un xiulit molt fort
2-El xic de les assegurances va venir a fer les explicacions.
3-Jeremies va realitzar una projecció a l'aula amb les fotos del seu viatge a Jerusalem.
4-ELs objectes metàl·lics han de ser inspecccionats abans de pujar a l'avió.
5- L'anorèxia nerviosa és un transtorn del comportament .
6-Al mig del jardí hi ha un xiprer centenari.
Rebuig Despatx
3-Completeu amb J o G les següents paraules:
Jove Projecció
4-Poseu la consonant S sorda que siga correcta d'entre S,SS,C,Ç:
Açò Arròs
Impressió
5-Escriviu el present d'indicatiu del verb pujar:
Jo puge Nosaltres pugem
Tu puges Vosaltres pugeu
Ell puja Ells pugen
6-Dictat:
1-L'ambulància sonarà amb un xiulit molt fort
2-El xic de les assegurances va venir a fer les explicacions.
3-Jeremies va realitzar una projecció a l'aula amb les fotos del seu viatge a Jerusalem.
4-ELs objectes metàl·lics han de ser inspecccionats abans de pujar a l'avió.
5- L'anorèxia nerviosa és un transtorn del comportament .
6-Al mig del jardí hi ha un xiprer centenari.
jueves, 28 de abril de 2016
Valoracio del poemes
Sandra:Bé.
Alejandro:Notable.
Adrian:Bé.
Luis:Notable.
Abraham:Notable.
Sara:Insuficient.
Alejandro:Notable.
Adrian:Bé.
Luis:Notable.
Abraham:Notable.
Sara:Insuficient.
jueves, 14 de abril de 2016
families lexices
Formigues | Formiguer | :-) | ||||||||||||
Vespes | Vesper | :-) | ||||||||||||
Vaques | Vaqueria | :-) | ||||||||||||
Egües | Eguassada | :-) | ||||||||||||
Llagostes | Llagostada | :-) | ||||||||||||
Bèsties | Bestiar | :-) | ||||||||||||
Cavalls | Cavallada | :-) | ||||||||||||
Porcs | Porquera | :-) |
Vaga de estudiants
Vaga estudiantil
Els dies13 i 14 d'abril el sindicat d'estudiants convoca una vaga general d'estudiants.Per a la denegacio
inmediata de la omnce i el 3+2.
La causa és perquè no volem retallades ni privatitzacions la manifestacio es el dia 14 a les 12:00.
Vuit de març
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
Maria Mercè Marçal (1952-1998)
ACTIVITATS
- Crea una entrada smb el títol "VUIT DE MARÇ" on copies el poema i realitzes les següents activitats.
2. Expressa què vol dir amb la metàfora "obrim una finestra / en aquest cel tancat". (Versos 3-4).
3. Per què es compara amb les "bruixes d'ahir"? Què pretén conseguir per al futur de les dones? (segona estrofa).
4. Quines coses pretén deixar de banda i per quin motiu creus que ho diu? (tercera estrofa)
5. Quina és segons el poema "l'arma i l'escut"i per què consideres que li dóna tanta importància?
6. Com s'imagina el futur? Expressa què et transmet la darrera estrofa.
1-
Trata el tema del amor entre mujeres, inédito en la literatura catalana hasta su breve poemario Tierra de nunca, de 1982 (con el nombre de Alus se refiere a su compañera Nunca Cobos), que se editó inicialmente con poca difusión pero que incluyó en 1985 en su nuevo libro La hermana, la extranjera. Desde entonces publica diversos poemarios, el último de los cuales, Deshielo, recoge la obra escrita entre 1984 y 1988.
Participó en la Asamblea de Cataluña y militó en el PSAN desde finales del franquismo hasta que se separó en 1980, en una escisión que conducirá a la fundación de Nacionalistas de Izquierda. [2] Coordinó la sección de feminismo de la Universidad Catalana de Verano desde su creación en 1979 hasta 1985.
Desde 1994 impulsó el colectivo de escritoras del Centro Catalán del Pen Club. Fue profesora del Instituto Joan Boscà y dedicó algún poema a sus alumnos.("A mis alumnos").
En 1973 es cofundadora, juntamente con Ramon Pinyol Balasch y con otros jóvenes poetas, de la editorial Libros del Mazo. Además de tomar parte activamente en la vida literaria catalana, participa en la política y en movimientos cívicos como el feminista, que no abandona nunca.
Su primer libro de poemas Cau de llunes (Premio Carles Riba 1976) prologado por Joan Brossacon una sextina, incluye el poema «Divisa», que tiene el carácter de manifiesto que resume las directrices de su activismo:
Al azar agradezco tres dones: haber nacido mujer,
de clase baja y nación oprimida.
Y el turbio azur de ser tres veces rebelde.
Estos versos se convirtieron muy conocidos y casi bandera del movimiento feminista de izquierdas en Cataluña.
Tradujo autores como Colette, Marguerite Yourcenar, Anna Ajmátova, Marina Tsvetáieva, Charles Baudelaire o Leonor Fini.
Murió en Barcelona, a causa de un cancer, a los 45 años. Antes de morir recibió la Medalla de Honor de Barcelona.
2-Vol dir que mai miren atras siempre endavant
3-les bruixes de ahir les cremaben en l'hoguera
4-les faenes de casa s'an de comppartir.
5-la vida es l'arma i l'escut es les mans
6-El futur esta representat per l'ehura i un arbre que significa la llibertat de la dona.
la meua opinio es que existeix masclisme desde xicotets, aixo ya existeix desde ya fa temps
Biografía
Pasó la infancia en ibars de urgel de donde siempre se consideró originaria. Estudió bachillerato en el Instituto de Lérida. En 1969 se trasladó a Barcelona para ingresar en la Universidad. Se licenció en Filología Clásica, y posteriormente ejerció de catedrática de Lengua y Literatura Catalanas en diversos institutos. En 1972 se casó con el poeta Ramón Pinyol Balasch, de quien se separó en 1976. En 1980 tiene su hija Heura, que decidió criar sola, y a quien dedicó algunos de sus poemas ("Elegir" entre ellos), y gracias a la cual el tema del embarazo y la maternidad entran en su obra.Trata el tema del amor entre mujeres, inédito en la literatura catalana hasta su breve poemario Tierra de nunca, de 1982 (con el nombre de Alus se refiere a su compañera Nunca Cobos), que se editó inicialmente con poca difusión pero que incluyó en 1985 en su nuevo libro La hermana, la extranjera. Desde entonces publica diversos poemarios, el último de los cuales, Deshielo, recoge la obra escrita entre 1984 y 1988.
Participó en la Asamblea de Cataluña y militó en el PSAN desde finales del franquismo hasta que se separó en 1980, en una escisión que conducirá a la fundación de Nacionalistas de Izquierda. [2] Coordinó la sección de feminismo de la Universidad Catalana de Verano desde su creación en 1979 hasta 1985.
Desde 1994 impulsó el colectivo de escritoras del Centro Catalán del Pen Club. Fue profesora del Instituto Joan Boscà y dedicó algún poema a sus alumnos.("A mis alumnos").
En 1973 es cofundadora, juntamente con Ramon Pinyol Balasch y con otros jóvenes poetas, de la editorial Libros del Mazo. Además de tomar parte activamente en la vida literaria catalana, participa en la política y en movimientos cívicos como el feminista, que no abandona nunca.
Su primer libro de poemas Cau de llunes (Premio Carles Riba 1976) prologado por Joan Brossacon una sextina, incluye el poema «Divisa», que tiene el carácter de manifiesto que resume las directrices de su activismo:
Al azar agradezco tres dones: haber nacido mujer,
de clase baja y nación oprimida.
Y el turbio azur de ser tres veces rebelde.
Estos versos se convirtieron muy conocidos y casi bandera del movimiento feminista de izquierdas en Cataluña.
Tradujo autores como Colette, Marguerite Yourcenar, Anna Ajmátova, Marina Tsvetáieva, Charles Baudelaire o Leonor Fini.
Murió en Barcelona, a causa de un cancer, a los 45 años. Antes de morir recibió la Medalla de Honor de Barcelona.
Antologías póstumas
Tras su muerte se han publicado dos antologías de su poesía y un libro con prosas autobiográficas titulado Sota el signe del drac (2004), editado por merce ibanzLibros
- Cau de llunes. Barcelona: Proa, 1977 (Premi Carles Riba 1976).
- Bruixa de dol (1977-1979). San Baudilio de Llobregat: Llibres del Mall, 1979
- Terra de mai. Valencia: El cingle, 1982
- Sal oberta. San Baudilio de Llobregat: Llibres del Mall, 1982
- La germana, l'estrangera (1981-1984). San Baudilio de Llobregat: Llibres del Mall, 1985
- Contraclaror: Antologia poètica de Clementina Arderiu. Barcelona: La Sal, edicions de les dones, 1985
- Desglaç (1984-1988). Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 1988
- Llengua abolida (1973-1988). Valencia: 1989
- La passió segons Renée Vivien. (Premi Carlemany 1994)
- Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del S.XX. Barcelona: La Magrana, 1999
- Raó del cos. Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 2000
- Contraban de llum. Antologia poètica. Barcelona, Proa, 2001
- El meu amor sense casa (CD), Barcelona, Proa, 2003
2-Vol dir que mai miren atras siempre endavant
3-les bruixes de ahir les cremaben en l'hoguera
4-les faenes de casa s'an de comppartir.
5-la vida es l'arma i l'escut es les mans
6-El futur esta representat per l'ehura i un arbre que significa la llibertat de la dona.
la meua opinio es que existeix masclisme desde xicotets, aixo ya existeix desde ya fa temps
Suscribirse a:
Entradas (Atom)